Els paisatges de les zones climàtiques de la terra

El conjunt del nostre planeta es troba dividit en un seguit de zones climàtiques que presenten unes característiques tèrmiques, pluviomètriques i de vegetació determinades. El canvi d’una zona climàtica a una altra depén fonamentalment de la latitud, però també hi influeixen l’altitud i l’acció del mar.

Aquests factors condicionen, en part, els diversos tipus de paisatges de la Terra, des de la vegetació exuberant de la selva, fins als boscos de les zones temperades i els paisatges freds de la tundra.

 

 

1- Els paisatges de climes càlids són propis de la zona situada entre els tròpics de Càncer i de Capricorn.

Els més destacats són aquests:

 

– La selva: té clima equatorial, amb temperatures altes i pluges abundants tot l’any; la vegetació hi és exuberant, amb grans boscos.

Les temperatures no són extremes , el màxim pot ser 35 ° C , però sí que són constants .

La temperatura mitjana anual se situa entre 25 i 27 ° C . La diferència entre el mes més fred i el més càlid no arriba als 2 ° C .

Les precipitacions , que són superiors a 1.500 mm , es distribueixen regularment al llarg de tot l’any , per això es manté una forta humitat constant .

 

– La sabana: té clima tropical, amb temperatures altes tot l’any i pluges abundants a l’estiu; la vegetació principal la formen herbes altes.

Normalment hi ha una estació seca, amb una durada d’un mínim de 8 setmanes, on la pluja és molt baixa o és inexistent i una estació humida o de pluges. Durant els mesos de l’estació de pluges normalment hi ha pluja suficient per al creixement de la vegetació.  Algunes sabanes s’inunden temporalment peldrenatge lent o per la crescuda de rius o llacs. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos, però hi domina la vegetació herbàcia.

Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l’any. Normalment hi ha més variació entre la temperatura del dia i la de la nit. Cap al final de l’estació seca és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la major nuvolositat.

 

– El desert: el clima és desèrtic, calorós i molt sec, i quasi no té vegetació.

 

El clima àrid o clima desèrtic es dóna en àrees seques, com el centre de l’Àfrica, o a la península d’Aràbia.

Aquest clima comprèn temperatures extremes amb màximes molt altes. La humitat és gairebé inexistent, i les precipitacions són escasses o pràcticament nul·les. Convencionalment es classifiquen com a desèrtics els indrets amb precipitacions mitjanes anuals menors de 250 litres.

 

 

2- Els paisatges de climes temperats (oceànic o atlàntic, mediterrani i continental) es donen entre les zones càlides i les fredes. Les temperatures i les pluges són moderades. Tenen quatre estacions ben diferenciades.

 

–Clima Oceànic o Atlàntic:

El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits. Es dóna a la façana occidental dels continents, i se situa entre zones de clima mediterrani cap a la zona que s’aproxima a l’equador i les zones de clima polar a mesura que ens aproximem als pols. A la península Ibèrica aquest tipus de clima es troba al terç nord, des del nord de Portugal, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, nord de Navarra, Pirineu aragonès, Vall d’Aran i part de les comarques del Ripollès i la Garrotxa.

–Clima Mediterrani:

El clima mediterrani es caracteritza especialment per un règim amb un dèficit de plujes durant la part càlida de l’any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical. No plou a l’estiu. D’altra banda, als mesos d’hivern pot arribar a glaçar.

 

–Clima Continental:

Hi ha una gran diferència entre les temperatures d’hivern i les de l’estiu. Els estius són calents i els hiverns molt freds

Habitualment es considera que un contrast de 20 graus o més entre la temperatura mitjana del mes més fred i la temperatura mitjana del mes més càlid indica un clima continental.

Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o 19 graus de diferència també es considera que són de tendència continental. Per exemple Lleida, Manresa i Vic tenen un clima mediterrani continentalitzat.

En el món la màxima continentalitat es dóna a l’interior d’Àsia concretament a Mongòlia i Sibèria on les diferències entre hivern i estiu superen els 40 o 50 graus.

3- Els paisatges de climes freds, propis de les zones polars i les serralades més altes, tenen temperatures baixes i pluges escasses. Pràcticament no hi ha vegetació.

 

 

ESQUEMA PER RECORDAR:

3 grans zones climàtiques:

1. Zona de climes càlids o intertropical: situada entre els tròpics de Càncer i Capricorn. És la que rep la màxima insolació, on hi fa més calor. Les temperatures són elevades i no hi ha hivern. Es deferencien 3 climes:
   • Equatorial (La selva)
   • Tropical (La sabana)
   • Desèrtic (El desert)
2. Zones de climes temperats:situades entre els climes càlids i freds, als dos hemisferis. Tenen 4 estacions (estiu amb calor, hivern amb fred i primavera i tardor amb temperatura intermèdia). Es diferencien 3 climes:
   • Oceànic
   • Mediterrani
   • Continental
3. Zones de climes freds: situades a les zones polars i a l’alta muntanya (més de 2500m d’altitud). Tenen hiverns molt llargs i crus, plou poc i sovint es forma neu.

 

Curiositats:

El lloc més calorós del planeta?
Al Vall de la Mort (Califòrnia, el 10 de juliol de 1913 el termòmetre va marcar la temperatura més alta mai registrada: 56,7°C.

 

 

Quin és el lloc més plujós del món?
Puerto López és un petit poble de pescadors a Colòmbia i el lloc més humit del món. El Servei Meteorològic Nacional Colombià informa d’una mitjana de precipitacions de 12.892 mil·límetres anuals en 50 anys, des de 1960 a 2011. Durant 1984 i 1985 va ploure tots els dies.

 

 

Clica per descubrir els 10 Llocs Més Extrems de planeta